Vés al contingut

Romans a l'Àfrica subsahariana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana)
Expedicions romanes a l'Àfrica subsahariana a l'oest del riu Nil

Entre el segle I aC i el segle IV dC, hi va haver diverses Expedicions romanes a l'Àfrica subsahariana, expedicions i exploracions al llac Txad i a l'Àfrica occidental realitzades per grups d'unitats militars i comercials de romans que es van traslladar a través del Sàhara i cap a l'interior d'Àfrica i la seva costa. La motivació principal de les expedicions era assegurar fonts d'or i espècies.[1]

Característiques

[modifica]

Els romans van organitzar expedicions per creuar el Sàhara per cinc rutes diferents:

Totes aquestes expedicions van comptar amb el suport de legionaris i tenien principalment una finalitat comercial. Només la dirigida per l'emperador Neró semblava ser un preparatiu per a la conquesta d'Etiòpia o Núbia ; l'any 62 dC, dos legionaris van explorar les fonts del Nil .[3]

Un dels principals objectius de les exploracions era localitzar i obtenir or, utilitzant camells per transportar-lo per terra de tornada a les províncies romanes de la costa mediterrània.[4]

Les exploracions prop de les costes van ser recolzades per vaixells romans i profundament relacionades amb el comerç d'ultramar.

Principals exploracions

[modifica]

Els romans van dur a terme cinc exploracions principals: dues al Sàhara occidental, dues al Sàhara central i una a la zona del llac Txad.

Expedicions al Sàhara Occidental

[modifica]

Al Sàhara occidental hi va haver dues expedicions romanes, just al sud de les muntanyes de l'Atles :

  • Expedició de Corneli Balbus : [5] Segons Plini, la primera expedició romana pel Sàhara va ser la dirigida per Luci Corneli Balb Menor, que l'any 19 aC probablement va arribar al riu Níger prop de Timbuctu. Va embarcar des de Libia Sabratha i amb deu mil legionaris va conquerir la capital dels Garamants a Fezzan. Després va enviar un petit grup dels seus legionaris més al sud a través de les muntanyes Ahaggar per explorar la "terra dels lleons". Allà van trobar el riu Níger, que segons la seva opinió desembocava al riu Nil. L'any 1955 es van trobar monedes i ceràmiques romanes a la zona de Mali.
  • Expedició de Suetoni Paulinus : La segona la va fer l'any 41 dC Gai Suetoni Paulí, cònsol romà, que va ser el primer dels romans que va dirigir un exèrcit a través de la serralada de l'Atles. Al final de deu dies de marxa va arribar al cim de les muntanyes cobert de neu i més tard va arribar a un riu anomenat Gerj. Després va penetrar al país semi desert del sud del Marroc i alguns dels seus legionaris probablement van anar a prop del riu Daras (actual riu Senegal).

Des del segle I dC hi ha proves (monedes i fibules) del comerç romà i de contactes a Akjoujt i Tamkartkart prop de Tichit a Mauritània.

Expedicions al Sàhara Central

[modifica]

Les dues principals exploracions/expedicions al Sàhara central van ser:

  • Expedició de Flaccus : Durant el regnat d'August, el Llac Txad era un llac enorme i es van dur a terme dues expedicions romanes per tal d'arribar-hi: Septimi Flac i Juli Maternus van arribar al "llac d'hipopòtam" (com l'anomenava el llac Txad per Ptolemeu). Es van traslladar des de la costa de Tripolitana i van passar prop de les muntanyes del Tibesti. Tots dos van fer les seves expedicions pels territoris dels Garamantes, i van poder deixar una petita guarnició al "llac d'hipopòtams i rinoceront" després de 3 mesos de viatge per terres desèrtiques.Plantilla:Pb Ptolemeu va escriure que l'any 50 dC Septimius Flaccus va dur a terme la seva expedició per tal de prendre represàlies contra els assaltants nòmades que van atacar Leptis Magna i van arribar a Sebha i al territori d'Aozou.[6] A continuació, va arribar als rius Bahr Erguig, Chari i Logone a la zona del llac Txad, descrit com la "terra d'Etiops" (o dels homes negres) i anomenat Agisymba .
  • Expedició de Matiernus : Ptolemeu va escriure que cap a l'any 90 dC Julius Maternus (o Matiernus) va dur a terme una expedició principalment comercial. Des del golf de Sirte va arribar a l'Oasi de Kufra i l' Oasi d'Archei, després va arribar — de 4 mesos viatjant amb el rei dels Garamantes— als rius Bahr Salamat i Bahr Aouk — prop de l'actual República Centreafricana en una regió aleshores. anomenat Agisymba. Va tornar a Roma amb un rinoceront amb dues banyes, que es va mostrar al Colosseu.[7]Segons Raffael Joorde, Maternus va ser un diplomàtic que va explorar amb el rei dels garamants el territori al sud de les muntanyes del Tibesti, mentre aquest rei executava una campanya militar contra súbdits rebels o com a "razzia".[8]

Zona del riu Níger

[modifica]

Tanmateix, alguns historiadors (com Susan Raven [9]) creuen que fins i tot hi va haver una altra expedició romana a l'Àfrica central subsahariana: la de Valerius Festus, que podria haver arribat a l'Àfrica equatorial gràcies al riu Níger.

  • Expedició de Festus : Plini va escriure que l'any 70 un legatus legionis, o comandant, de la Legió III Augusta, anomenat Festus, va repetir l'expedició de Balbus cap al riu Níger.[10] Festus va anar a les muntanyes Ahaggar oriental i va penetrar a les muntanyes d'Aïr fins a la plana de Gadoufaoua . Gadoufaoua (Touareg per "el lloc on els camells tenen por d'anar") és un lloc al desert del Teneré del Níger conegut pel seu extens cementiri fòssil, on s'han trobat restes de Sarcosuchus imperator, conegut popularment com a SuperCroc). Festus finalment va arribar a la zona on ara es troba Timbuctu. Alguns acadèmics, com Fage,[11] pensen que només va arribar a la regió de Ghat, al sud de Líbia, prop de la frontera amb el sud d'Algèria i Níger. Tanmateix, és possible que alguns dels seus legionaris arribessin fins al riu Níger i baixessin als boscos equatorials navegant pel riu fins a l'estuari a l'actual Nigèria. Alguna cosa semblant podria haver passat en l'exploració del Nil feta sota

Exploracions marítimes

[modifica]

El rei vassall romà Juba II va organitzar un comerç amb èxit des de la zona de Volubilis. Plini el Vell, que no només va ser un autor sinó també un oficial militar, a partir dels relats de Juba II, rei de Maurtània al segle I dC, va afirmar que una expedició romana des de Mauritània va visitar les illes de l'arxipèlag de les Canàries i Madeira cap al 10 dC i va trobar grans ruïnes però sense població, només gossos (la base del nom de les Canàries).

Segons Plini el Vell, una expedició de mauretans enviada per Juba II a l'arxipèlag va visitar les illes: quan el rei Juba II va enviar un contingent per reobrir les instal·lacions de producció de colorants a Mogador (nom històric d'Essaouira, Marroc) a principis del 1r. segle dC, la força naval de Juba va ser enviada posteriorment a explorar les illes Canàries, i possiblement Madeira, utilitzant Mogador com a base.

S'han trobat altres monedes romanes a Nigèria i Níger, i també a Guinea, Togo i Ghana. No obstant això, és molt més probable que totes aquestes monedes s'introduïssin en una data molt posterior que no pas que hi hagués relacions romanes directes fins a la costa occidental. No s'ha descobert cap article únic originari inconfusiblement a l'Àfrica al sud de l'Equador al món grecoromà o a l'Aràbia contemporània, ni hi ha cap menció d'aquest article en els registres escrits: mentre que les monedes són els únics articles europeus o àrabs antics que s'han trobat a les parts centrals d'Àfrica.[12]

Els romans tenien dos llocs avançats navals a la costa atlàntica d'Àfrica: Sala Colonia prop de l'actual Rabat i Mogador al sud del Marroc (al nord d'Agadir). L'illa de Mogador va prosperar a partir de la indústria local de tints porpra (molt estimada a la Roma imperial) des dels regnats d'August fins a Septimi Sever. August, basant-se en el descobriment d'un vaixell mercant enfonsat del sud d'Hispània a la zona de Djibouti (realitzat pel seu fill adoptiu Gaius Caesar quan va navegar cap a Adén), va voler organitzar una expedició des d'Egipte a Mogador i Sala per l'Àfrica, però sembla que que mai va tenir lloc.

Referències

[modifica]
  1. ↑ S'han trobat objectes romans, al Sàhara i, de manera significativa, al llarg de la ruta de les caravanes occidentals. S'han trobat també nombrosos artefactes romans a la capital dels Garamantes, Germa, al Fezzan. El més cridaner és el gran mausoleu d'estil romà que s'hi troba, testimoni de la presència romana o de la romanització de l'elit. Entre Germa i Ghat al Hoggar s'han trobat ceràmiques romanes, vidre, joies i monedes que daten dels segles I al IV. Més avall de la ruta, a l'oasi d'Abelessa, hi ha el lloc conegut localment com el Palau de Tin Hinan. Hi ha una encantadora llegenda local al respecte, però sembla que va ser una fortalesa, en una habitació de la qual es van trobar les restes esquelètiques d'una dona, juntament amb una sèrie d'objectes tardo-romans, com un llum, una polsera d'or i un moneda del segle IV. Finalment, es va trobar un cache de monedes romanes a Timissao, a només 600 quilòmetres del Níger. Heinemann-Universitat de Califòrnia-UNESCO (p.514 Map)
  2. ↑ Chami, Felix; Vigano, Marco; ቪጋኖ, ማርኮ. «Metropolis of Rhapta and Azania». Academia.edu, 20-08-2015. [Consulta: 9 juny 2022].
  3. ↑ Buckley, Emma. A Companion to the Neronian Age. John Wiley & Sons, 3 May 2013, p. 364. ISBN 9781118316535. 
  4. ↑ Roth, Jonathan 2002. The Roman Army in Tripolitana and Gold Trade with Sub-Saharan Africa. APA Annual Convention. New Orleans.
  5. ↑ Balbus expedition and successive expeditions, with map
  6. ↑ De Graft-Johnson, John Coleman. African Glory: The Story of Vanished Negro Civilizations (en anglès). Black Classic Press, 1998, p. 26. ISBN 978-0933121034. 
  7. ↑ Agisymba and Maternus
  8. ↑ Joorde, Raffael. «Römische Vorstöße ins Innere Afrikas südlich der Sahara: die geheimnisvolle Landschaft Agisymba» (en alemany), 2015. [Consulta: 30 octubre 2024].
  9. ↑ Raven, Susan. «3rd ed.». A: Rome in Africa (en anglès), 1993. 
  10. ↑ Pliny the Elder. "Naturalis Historia", V, 5.36
  11. ↑ Cambridge History of Africa, p. 286
  12. ↑ Walker, Eric Anderson. The Cambridge History of the British Empire (en anglès). CUP Archive, 1963, p. 69. 

Bibliografia

[modifica]
  • Coleman De Graft-Johnson, John. African glory: the story of vanished Negro civilizations. Black Classic Press. New York, 1986 ISBN 0933121032
  • Fage, JD. The Cambridge History of Africa Volume 2. Cambridge University Press. Cambridge, 1979 ISBN 0521215927
  • Mattern, Susan. Rome and the enemy: imperial strategy in the principate. University of California Press. San Francisco, 2002 ISBN 0520236831
  • Miller, J. Innes. The Cinnamon Route in the Spice Trade of the Roman Empire. University Press. Oxford, 1996 ISBN 0-19-814264-1
  • Raven, Susan. Rome in Africa. Publisher Routledge. London, 2012 ISBN 113489239X
  • Roth, Jonathan. The logistics of the Roman Army at war (264 B.C. – A.D. 235). Köln : Brill, 1998 (Columbia studies in the classical tradition ; Vol. 23) ISBN 90-04-11271-5
  • The Cambridge History of Africa, Volume 2 (from CA. 500 B.C. to A.D. 1050). Michael Crowder (& J. Fage). Cambridge University Press, 1975 ISBN ISBN 052122215X
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Romans_a_l%27Àfrica_subsahariana&oldid=34172221»